Introducció
Aquest text recull els deterioraments més freqüents que es poden trobar en vidrieres. L’objectiu és difondre aquest coneixement per a ús de propietaris de col·leccions, gestors de patrimoni i conservadors-restauradors no especialitzats en aquest camp. La conservació de vidrieres és una especialitat poc coneguda amb materials i mecanismes molt allunyats d’altres camps de la restauració. Algunes especialitats tot i ser especialitats comparteixen punts comuns amb altres, però les analogies amb els vitralls són en general poc útils. Els vitralls són béns mobles però la majoria, molt al contrari d’altres béns, estan exposats a la intempèrie i són el tancament dels edificis. En gairebé tots els casos el seu estat de conservació s’ha de jutjar a gran distància ja que malauradament no es disposa de mitjans d’elevació per diagnosticar-los. En aquests casos, l’experiència del restaurador és un factor de valor incalculable.
El desconeixement d’aquest art sovint fa molt difícil per al propietari o responsable de l’objecte jutjar l’estat de conservació de la vidriera i establir la més mínima estratègia de conservació.
Les vidriera és un objecte compost de materials molt diferents, vidre, plom, grisalla i esmalt i els marcs i/o morters que subjecten la vidriera a l’edifici.
Alteracions més comunes:
1. Alteracions del plom
El perfil de plom a H forma una xarxa més o menys complexa que és susceptible de patir diversos dégâts. Les actuacions majoritàries solen centrar-se en la seva consolidació i en cas de no resoldre’s amb la promptitud necessària acaben causant deterioraments irreversibles i fins i tot la pèrdua completa de part dels vitralls.
- Curvatures dels plafons: És un deteriorament molt comú i sol ser més senzill detectar-lo al costat exterior de la vidriera observant-la amb llum reflectida. Pot ser deguda a un assentament de lestructura encara que habitualment sassocia a altres alteracions, xarxa de plom trencada en diversos punts, mala disposició dels reforços. En cas de ser una estructura sòlida al tacte podria no requerir cap intervenció. És un senyal d’alarma i cal consultar-ho a un especialista.
- Fractures del plom: En funció de diversos factors, com la composició del material i la seva factura poden aparèixer trencaments al plom. Generalment apareixen a les proximitats de les soldadures. És un deteriorament greu i en cas de trobar-se de forma generalitzada per tota la xarxa de plom pot ser la causa del despreniment de part del plafó. Aquestes fractures són visibles des de la proximitat, en cas de trobar-se a llocs de difícil accés són indetectables.
- Aspecte blanquinós del plom: Aquesta alteració és la descomposició del plom metàl·lic en carbonat del plom. És degut a aliatges de plom poc estables, en general ploms moderns que no són aliats. És un material especialment tòxic i el conservador ha de prendre precaucions en la manipulació. Aquest deteriorament s’accelera amb la presència d’àcids orgànics per la qual cosa sol anar vinculat a l’ús de silicones acètiques a la instal·lació de la vidriera o de l’envidrament de protecció.
. 
Deterioraments comuns de la xarxa de plom
2. Residus externs i brutícia
Aquest és un apartat complex i en alguns casos es deixa la neteja de les vidrieres a mans de personal sense formació específica no només en vidrieres sinó en conservació-restauració. La part principal i la més difícil és detectar quines parts són residus externs i que part és fruit de l’envelliment natural dels materials. L’objectiu de les neteges és retirar els residus externs que puguin influir en la conservació del vitrall i no tant recuperar translucidesa. Les neteges són processos irreversibles que poden ser molt perillosos per a la integritat de la vidriera i s’haurien de deixar sempre en mans de tècnics especialment formats.
Entre els residus més habituals que trobem: acumulació de pols, deposicions d’aus, teranyines, restes de sutge de veles, dipòsits calcaris, taques d’òxid provinents de marcs i reforços, també taques de residus com a restes de pintures, vernissos originats en treballs realitzats a la proximitat de la vidriera.
La neteja amb mètodes aquosos hauria d’evitar-se si no és realitzada per un professional.
3. Vidre
El vidre és evidentment un material fràgil, però paradoxalment és extraordinàriament durador si es conserva en condicions favorables. La majoria de composicions de vidres són també molt duradores i inalterables.
Deterioraments químics del vidre
Els deterioraments químics al vidre són deguts a composicions químiques poc estables, com per exemple percentatges inferiors al 60% de Si o baixa presència de Ca. Aquests s’acceleren en funció de l’agressivitat de l’entorn a què estan exposats. L’estabilitat dels vidres en funció de la composició és un tema molt complex. Microscòpicament la poca estabilitat dels vidres es manifesta amb fenòmens molt diferents, crostes blanquinoses, picada de la superfície, irisacions, micro fractures a tot el material, opacitat. Les condicions de conservació hostils seria el cas d’entorns on hi hagués condensacions freqüents o humitats relatives molt altes.
Fractures
Les fractures poden ser causades per molts motius. Poden ser degudes a la pobre realització de les peces, a vidrieres mal executades en què el pes no es distribueix homogèniament o poden ser degudes a factors externs, com ara l’impacte d’objectes, ocells, impactes fortuïts o vandalisme. En cas de xarxes de plom alterades solen causar la fractura d’algunes peces. En el cas de vidrieres exposades a canvis de temperatura bruscos, és freqüent trobar fractures causades pel contrast tèrmic.
Canvis de coloració
Algunes composicions de vidre poden canviar de coloració a causa del canvi d’oxidació dels òxids metàl·lics que donen color a la massa vítria. És freqüent el canvi de color transparent a color violeta pàl·lid.
Diversos casos de fractures
4. Alteracions de les pintures
La majoria de vitralls tenen vidres pintats que es couen en forns per fixar-los de forma gairebé permanent. Aquestes pintures poden ser depenent de la seva composició grises, esmalts, grocs de plata tots ells amb propietats molt diferents. Els seus mecanismes de degradació són molt complexos i es poden desenvolupar fins a la pèrdua gairebé completa de la pintura. En cas de detectar-se coloració blanquinosa, la pèrdua de pintura en flocs o la desaparició de parts de la pintura, truqui a un especialista.
5. Marcs i reforços
L’estructura de plom i vidre va sempre subjecta per un marc perimetral tradicionalment de ferro i disposa de reforços de passamà o de vareta de secció circular que fixen els plafons al marc. Aquests elements són més susceptibles a la corrosió que el plom i la seva oxidació pot arribar a causar danys a la vidriera. El més comú és la taca d’òxid de la superfície propera a aquests. En casos extrems es pot corroir completament i deixar d’exercir la seva funció. Cal estar atents a les filtracions que puguin accelerar aquest fenomen.
Pedra i morters
En el cas de la instal·lació més tradicional, a les esglésies, les vidrieres s’instal·len en traceries i mainells més o menys complexos. Aquestes estructures no són completament rígides i els seus lleus moviments poden causar fractures als vidres i corbar els plafons.
En alguns casos els morters s’esquerden i es desprenen deixant d’exercir la seva funció de subjecció.
6. Què cal fer en cas d’accident
En cas d’accident fortuït, serà de gran ajuda una actuació diligent després d’aquest. Assegurar l’espai on es poden desprendre parts del vidre. Un cop fet això, recollir els fragments despresos per molt insignificants que puguin semblar. En cas que sigui impossible que ho faci el conservador, l’ha de fer el mateix responsable de la conservació de l’objecte. Aquests fragments poden ajudar en gran mesura a la restauració de lobjecte. Fotografiar la vidriera com més aviat millor per deixar constància de l’accident, aquestes fotografies seran útils a l’assegurança que pugui cobrir les despeses generades a l’accident. Trucar com més aviat millor a un professional capaç de confeccionar un pressupost, assegurar la vidriera per evitar que els danys proliferin, i començar una intervenció de conservació restauració . Una anàlisi de l’accident pot ensenyar quines han estat les causes i minimitzar-ne els riscos amb mesures senzilles.
7. Quins punts cal observar en la revisió de l’estat de conservació de la vidriera
Una inspecció rutinària i programada periòdicament hauria de fer un seguiment de tots els elements que puguin donar informació sobre l’estat de conservació de la vidriera. Com sovint es realitza a distància no només cal observar l’objecte sinó també el seu entorn més proper. S’hauria d’observar.
- No hi ha curvatures als plafons.
- No hi ha filtracions daigua.
- No hi ha pèrdues de pintura a les parts pintades.
- No hi ha fractures als vidres.
- Els morters o massilles estan al seu lloc sense esquerdes ni despreniments.
- El plom no té coloració blanca ni fractures.
Per a qualsevol dubte o informació ens podeu contactar a info@vitrallsbonet.com
Per rebre més articles com aquest subscriviu-vos al nostre butlletí:
