La troballa de documentació a l’arxiu de l’empresa va posar al descobert dues feines de què no teníem notícia, la rosassa de la parròquia de la Mare de Déu del Carme i segons la documentació un tríptic amb àngels a la capella de l’escola del Sagrada Cor. Dins el nostre treball dediquem part del temps a documentar els treballs que hem fet i sovint trobem sorpreses que no constaven a l’arxiu i d’altres que se’ns atribueixen però que són anteriors a l’activitat del taller i per tant no ens poden atribuir.
Els principis de Vitralls Bonet
El fundador del taller Bonet va ser Josep Maria Bonet ( La Seu d’Urgell , 1903 – Barcelona, 1988) va ser mestre vidrier de la primera meitat del segle XX. Va ser cofundador del taller que porta el seu nom juntament amb el seu germà, Javier Bonet (1897-1985), i encara es manté en plena activitat. La família té antigues arrels al poble d’ Arsèguel , a l’ Alt Urgell . De molt jove , Bonet va estudiar a Barcelona a la escola Llotja, on va entaular amistats amb artistes amb qui més endavant fructificarien col·laboracions en el camp de la vidriera (com Montsardà, Labarta i Comaleren) i més tard va aprendre l’ofici al taller del vidrier Oriach, on ja treballava el seu germà.
Van establir el taller al nº6 del carrer Astúries del barri de Gràcia, on encara està actualment. Els seus primers treballs van ser de la mà de l’artista Darius Vilàs i de l’arquitecte Josep Maria Pericas , els vitralls de la parròquia del Carme de Barcelona, de la Parròquia de Sant Joan de Reus i els vitralls de la Cripta de la Sagrada Família de Barcelona . El taller treballava en la realització de vidrieres emplomades, en la restauració i en vidres gravats. El taller va ser col·lectivitzat durant la guerra civil i tant JMBonet com Javier Bonet es van dedicar a altres activitats professionals.
Vidrieres a la Postguerra
En acabar la guerra, el taller es va concentrar en la reconstrucció dels temples destruïts durant la guerra. JMBonet va treballar a les vidrieres de la sala capítular del monestir de Poblet, a les vidrieres del monestir de Vallbona de les Monges, a les vidrieres Santes Creus, a les vidrieres de Santa Maria de les Avellanes , a Sant Joan de Lleida, a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat segons dibuixos de Francesc Labarta ia les parròquies de Jesús i de Sant Joan de Gràcia. Treballo també amb els arquitectes Josep Maria Jujol a les parròquies de Santa Maria de Vilanova i la Geltrú ia les de Sant Joan Despí. Javier Bonet va començar noves aventures empresarials i finalment va deixar els càrrecs a l’empresa de vidrieres que va quedar en mans de José María.
Cap als anys 60, va començar una època en què la vidriera va ser un nou camp artístic amb un discurs propi i va treballar amb els artistes Will Faber a les vidrieres del creuer de l’església de les llars Mundet, amb l’artista Ramón Rogent a les vidrieres de la capella de l’Hospital de Granollers, la parròquia de Rubí ia les vidrieres de Domenech Fita per a la Catedral de Girona. Amb Carles Madiroles a les Carmelites de Vic. José María Bonet va rebre la carta de mestre vidrier el 1986. Va morir a Barcelona el 1988.
Col·laboracions amb Rafael Caseres
Les vidrieres a què fèiem referència tenen en comú haver estat projectades per l’artista Rafael Caseres . Al taller Bonet es treballava als anys 50 mantenint una escrupolosa divisió del treball que realitzava cada artesà en el procés constructiu. Hi havia projectistes que feien els dibuixos inicials seguint les indicacions del client, el pintre de vidrieres, que era el responsable d’adaptar el dibuix a mida natural i decidir per on es tallaria cadascuna de les peces, el tècnic que feia les plantilles de cada peça , el que tallava perquè les pintés, el que emplomava encaixant les tires de plom i encara dos vidriers més especialitzats en les dues etapes finals.
Durant molts anys un dels projectistes va ser aquest artista del qual a més de la seva extensíssima obra en vidriera es conserven notícies de la seva obra com a escenògraf i figurinista al Centre de Documentació de les Arts Escèniques . Allí es troben projectes escenogràfics, dissenys de figurins i fins i tot cartells. Alguna altra notícia dins del circuit artístic la recull la revista “Arts i Bells Oficis” arran de l’exposició col·lectiva a les galeries Laietanes el 1931” Rafael Caseres se’ns presenta aquí com un il·lustrador tan ric en fantasia com en detall. La coloració dels seus dibuixos moderníssims i la puresa de les seves línies netes deriven de la il·lustració anglesa proposada”
També apareix una crítica de M. Rodriguez Codolà de 1931 citant l’autor com a il·lustrador destacat de l’agrupació artística Uns Quants a la qual pertanyia també el pintor Gimeno.
L’artista va morir l’estiu del 1989 a l’edat de 85 anys. Al taller s’han conservat moltíssims projectes, com el de Sant Joan de Reus, el de Santa Maria de les Avellanes, el de la Parròquia dels Àngels a Barcelona. També se’l recorda com un professional laboriós i dedicat en cos i ànima a les seves arts.
De les vidrieres fetes per JMBonet a Lleida trobem les següents referències. El 1955 els del col·legi del Sagrat Cor, un tríptic amb àngels projectats per Caseres i pintats per Gavaldà. Est va ser un pintor de vidrieres autònom que treballava d’un taller a un altre. Era reconegut dins del món dels vidriers com un pintor molt tècnic i detallista, encara que sobre ell es conserven molt pocs documents o només memòria oral. Al taller JMBonet es conserva una reproducció d’un gravat de Dürer pintada i signada per ell.
L’església del col·legi del Sagrat Cor està actualment dessacralitzada ia la nostra visita a la ciutat visitem l’espai de l’antiga església, de la qual es conserva la planta, però no la vidriera. A l’arxiu trobem diversos projectes de Caseres amb àngels que podrien ser similars a la vidriera perduda encara que potser no sabrem mai com ho hagués pintat pintor de vidrieres Gavaldà .
El segon edifici que vam visitar va ser la Parròquia del Carme a la Rambla de Ferran . L’actual edifici va ser construït després de la guerra civil per l’arquitecte Gabino Lagarriga el 1959. Amb motiu dels cinquanta anys de l’església es va publicar un llibre sobre la història del temple i ens van contactar per buscar més documents sobre els vitralls, que estan signats a la part inferior dreta. A la documentació del taller consta que es va encarregar el 1961.
La vidriera té un diàmetre de gairebé 4 metres, està muntada en un marc de ferro en T que divideix la superfície en 12 panells, està profusament pintada i totes les peces sense excepció estan treballades amb grisalla. Això és comú a les vidrieres projectades durant aquests anys. És característic de Rafael Caseres el perfilat perimetral de gairebé totes les peces. Això dóna un aire de modernitat als vitralls i les allunyes de representacions realistes aproximant-lo al món de la il·lustració. L’escena representada és l’aparició de la Mare de Déu a Simon Stock, en què aquest monjo va rebre els escapularis de l’ordre.
La vidriera es troba en bon estat de conservació amb algunes petites alteracions molt comunes a les obres d’aquesta època: petites fractures accidentals a les peces de vidre i el craquelat d’algunes griselles. El projecte original no s’ha conservat.
Els vitralls són, de vegades, una part del patrimoni una mica oblidat i maltractat. Tant pels encarregats de la gestió del patrimoni com pels historiadors. Són plenes de detalls únics que les fan molt especials i que esperem poder difondre a poc a poc, explicant més detalls de com s’elaboraven i s’elaboren, de qui i com els fa per aconseguir la valoració que creiem que haurien de tenir. Els vitralls dels bisbats catalans tenen una història gairebé mil·lenària i les nostres obres actuals són les seves hereves.
Part de l’article aparegut a la revista Taüll núm. 44
