Modernisme, Art Nouveau, Modern Style, Judengdstil o Stile Liberty són noms sota els quals s’engloben diverses corrents estilístics amb perfils unitaris que a principis del segle XX es van donar cita a les zones de major industrialització que les va saber convertir en una moda de consum per part de la burgesia industrial i mercantil.
En el desig de crear un nou estil, el modernisme es va omplir de records històrics amb un punt d’inspiració que partia de la natura i de tot allò que possibilités la línia ondulada . El modernisme va representar un veritable culte per la decoració al servei de l’arquitectura però d’una manera que no interfereixi mai a la funcionalitat de l’edifici, per convertir-se així en un estil internacional que abasta tots els països occidentals i totes les arts aplicades incloent-hi el disseny industrial i, per descomptat, les vidrieres. Gràcies als nous materials aportats per la indústria com el ferro i el vidre trobareu noves formes d’expressió difoses per arquitectes que cultiven el disseny i certes activitats artesanals que gairebé havien caigut en l’oblit.
A Catalunya hi havia una tradició més gran de proximitat i contacte amb les tradicions europees, cosa que va facilitar que, a finals del segle XIX, una sèrie d’arquitectes decidissin separar-se de l’estil eclèctic i el revivalisme vuitcentista per fer-se més receptius a la cultura europea. Enric Sarnier, Josep Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i el mateix Gaudí, protagonitzaran el modernisme de la Renaisença.
En un primer moment, els seus treballs de finals de segle encara es caracteritzen per la presència encara de repertori historicista medieval d’exaltació catalanista que acaba amb la pèrdua de les últimes colònies el 1898. De la primera etapa en destaca l’obra inicial de Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner.
Li succeeix una nova etapa entre 1900 i 1914 (esclat de la Gran Guerra). En aquest moment es produeix una renomvació de les arts industrials i una recepció de les idees de Morris que es concreta en el foment de l’ensenyament de les arts industrials amb l’esperit Arts and Crafts i l’establiment d’una escola d’arts i oficis: indústries de la ceràmica i ferro, tallers de forja, d’escultura decorativa, talla de fusta i vidrieres. Es tracta d’un estil basat en la indústria i els artistes locals.
Després de la I Guerra Mundial fins a la persistència de les darreres formes tardanes dels anys 20. Després de la mort de Gaudí el 1926 , l’arquitectura modernista va caure en l’oblit i el menyspreu fins al seu redescobriment als anys 60.
