Els tres panells de les dames de Cerdanyola es van dur a terme cap al 1910, per a la resid\u00e8ncia del comerciant i joier Evarist L\u00f3pez, reformada sota la direcci\u00f3 de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Bu\u00efgas.<\/p>\n
<\/p>\n
L’edifici originari havia estat el primer teatre casino de Cerdanyola (1894), obra de l’arquitecte Gaiet\u00e0 Bu\u00efgas. Al marge del tr\u00edptic, la casa comptava amb altres elements de vitrall, com ara portes i finestres, que configuraven un conjunt excepcional. Els vitralls estan inclosos dins de l’Inventari del Patrimoni Cultural Catal\u00e0.<\/p>\n
Instal\u00b7lats a l’antic sal\u00f3 de la casa, es tracta de tres panells de grans dimensions que representen dues escenes. El panell situat en un dels laterals s’ha anomenat Damas del gronxador<\/em> . I els dos panells frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la fa\u00e7ana, les Dames del llac<\/em> o Dames dels cignes<\/em> i les Dames de les tulipes<\/em> . Al primer, les dues figures femenines s\u00f3n al capdamunt d’una barca envoltada de cignes, i al segon, les dames recullen flors a la vora del llac.<\/p>\n Iconogr\u00e0ficament, crida l’atenci\u00f3 la pres\u00e8ncia constant de flors, que podria tenir una lectura simb\u00f2lica, que arriba al zenit a l’escena del llac on les dames alimenten els cignes amb pe\u00f2nies \u2015la rosa sense espines\u2015, en una imatge que podria tenir lectures liter\u00e0ries que ens remeten a la consumaci\u00f3 de l’amor i al mite de Leda i el cigne. De fet, els tres panells podrien fer al\u00b7lusi\u00f3 als tres estadis de l’amor: l’enamorament, l’esplendor i la malenconia. Destaquen la riquesa dels vestits i de les joies, que tenen un clar ress\u00f2 centreeuropeu, influenciat per Alphonse Mucha i Eug\u00e8ne Grasset. El protagonisme destacat de les joies podria ser una refer\u00e8ncia a l’amo de la casa, propietari de la joieria L’Illa de Cuba, a la Pla\u00e7a Reial de Barcelona. La pres\u00e8ncia d’escenes de dames ballant o en un jard\u00ed \u00e9s una constant a l’\u00e8poca i apareix a altres vidrieres.<\/p>\n Tot i que l’autoria del disseny continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenci\u00f3 directa o indirecta d’Alexandre de Riquer, que freq\u00fcentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants. De fet, alguns versos de la seva obra Crisantemes<\/em> semblen evocar l’escena. L’execuci\u00f3 t\u00e8cnica l’han atribu\u00eft Rodon i Vila-Grau al vidrier alsaci\u00e0 Ludwig Dietrich von Bearn, que va tenir taller a Barcelona i va destacar a la t\u00e8cnica de la grisalla. De tota manera, no es poden descartar altres intervencions o autories de vitralls barcelonins de l’\u00e8poca. Sembla que la direcci\u00f3 i concepci\u00f3 original del conjunt correspon a l’arquitecte Eduard Maria Balcells, autor de la reforma de l’edifici, i de qui s’ha pogut localitzar, entre els quaderns de joventut, l’esb\u00f3s d’una dama recollint flors, que pot recordar l’escena de l’anomenada Dama de la Tulipa.<\/p>\n Els tres panells estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaqu\u00e9, alguns rebaixats i esmaltats, i s\u00f3n una obra mestra de la t\u00e8cnica de la grisalla, amb una utilitzaci\u00f3 subtil i depurada que queda palesa en les delicades faccions de les dames. Estil\u00edsticament, destaca la simplificaci\u00f3 i l’eleg\u00e0ncia del dibuix, delimitat per les l\u00ednies negres del plom i de la grisalla, i la rica combinaci\u00f3 d’una gran varietat de colors, aconseguits amb la combinaci\u00f3 dels diferents tipus de vidres, esmalts i grisenques.<\/p>\n El 2012, el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) i el Centre de Restauraci\u00f3 de B\u00e9ns Mobles de Catalunya (CRBMC) plantegen la necessitat de posar en marxa la restauraci\u00f3 de les vidrieres<\/a>, que es desenvolupa successivament entre els anys 2013 i 2014 , comen\u00e7ant pels vitralls m\u00e9s danyats: les Dames de les tulipes<\/em>, les Dames del llac<\/em> i les Dames del gronxador<\/em>. El projecte l’han finan\u00e7at la Generalitat de Catalunya, la Diputaci\u00f3 de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola.<\/p>\n Els vitralls plantejaven, per una banda, els problemes t\u00edpics del seu envelliment natural i d’altres propis de l’exposici\u00f3 a agents externs i de les limitacions del disseny.<\/p>\n En el conjunt de vidrieres de les Dames de les tulipes<\/em> hi havia una concentraci\u00f3 for\u00e7a elevada de peces fracturades. Trobem algunes consolidacions provisionals fetes amb adhesiu vin\u00edlic i amb silicona.<\/p>\n Els esmalts verds i blaus es trobaven greument alterats en alguns casos. La comparaci\u00f3 amb les fotografies fetes el 1983 va permetre comprovar que no hi havia hagut evoluci\u00f3 aparent d’aquests deterioraments, des que els vitralls no s’exposaven a les condicions ambientals exteriors.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, alguns esmalts grocs \u2015similars en color i transpar\u00e8ncia a un groc de plata\u2015 tenien esquerdes en superf\u00edcie.<\/p>\n Es documenten plaf\u00f3 a plaf\u00f3, les peces fracturades, els residus dipositats i l’estat i tra\u00e7a del plom, i es fan fotografies i esquemes. Inicialment, es pretenia analitzar mostres dels esmalts degradats, per\u00f2 finalment no va ser poss<\/p>\n 1984: Els vitralls es desmunten del seu empla\u00e7ament i s’exposen a la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3. Ja no tornen a l’edifici original.<\/p>\n 2009: Els vitralls es recullen d’un magatzem. Es netegen i s’instal\u00b7len en un marc isoterm nou, mantenint l’estructura met\u00e0l\u00b7lica de les vidrieres originals.<\/p>\n Els vitralls es desmunten i es munten un per un, i per evitar deixar un forat als finestrals el museu imprimeix lones que els reprodueixen. El desmuntatge de tots els panells comen\u00e7a amb la retirada de la massilla amb esp\u00e0tules fines de baix impacte.<\/p>\n El proc\u00e9s de neteja s’adequa als residus que cal retirar, amb la precauci\u00f3 que no hi hagi p\u00e8rdua de capes pict\u00f2riques. Els vitralls es troben recoberts per una capa homog\u00e8nia de residus poc adherida; s’empra aigua i alcohol al 50%, que s’aplica amb turundes de cot\u00f3, i que s’asseca, tot seguit, amb paper de cel\u00b7lulosa.<\/p>\n Les peces fracturades es consoliden amb resina epox\u00eddica Hxtal NYL-1\u00ae i les peces reintrodu\u00efdes es marquen discretament amb l\u00b4any i el nom del taller.<\/p>\n A continuaci\u00f3, es resolen localment els ploms. La intervenci\u00f3 permet observar que el plom usat t\u00e9 una \u00e0nima de nom\u00e9s 1 mm, i \u00e9s habitualment 1,5 mm. S\u00f3n daurats a la cara interna. Aquest fet s’afegeix a un disseny que utilitza ploms llargs de diferents gruixos, per lligar peces molt grans i pesades. Aquests dos casos fan que la xarxa sigui especialment feble i el moviment de les vidrieres molt delicat. Es mouen sempre recolzant-los sobre taulons r\u00edgids, tallats a la mida de cada panell.<\/p>\n Per aconseguir l’estanquitat de les vidrieres i la rigidesa, s’aplica massilla als panells, amb esp\u00e0tula, de forma manual i controlada.<\/p>\n Finalment, es transporten els vitralls restaurats, instal\u00b7lats en els marcs originals, i es canvia el sistema de col\u00b7locaci\u00f3 original de massilla i esquerdes de fusta, per platines de ferro en L.<\/p>\n R\u00e0fols, JF Diccionari biogr\u00e0fic d’artistes de Catalunya<\/em> . Barcelona: Mill\u00e0,1953.<\/p>\n Vila grau, J. Els vitrallers de la Barcelona modernista<\/em> . Barcelona. Pol\u00edgrafa, 1982.<\/p>\n Garc\u00eda-mart\u00edn, M.; cirici, A<\/a> . Vidrieres d’un gran jard\u00ed de vidres<\/em><\/a> . Barcelona: Catalana de Gas i Electricitat, 1981.<\/p>\n Gil farr\u00e9, N.: \u00abL’empresa de vidrieres modernistes. Rigalt, Granell i Cia. Aproximaci\u00f3. A: I Jornades Hisp\u00e0niques d’Hist\u00f2ria del Vidre. Actes. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2001<\/p>\n Mueller-Weinitschke, C. \u201cExperi\u00e8ncies de consolidaci\u00f3 dels tra\u00efts de contour uneix \u00e9tude comparative de plusieur substances utilis\u00e9es pou la fixaci\u00f3 dels tra\u00efts de contour. Grisalle, Joune d’argen, Sanguine, email et peinture a froid\u201d. F\u00f2rum pour la conservation et la restauration des vitraux. Liege, del 19 al 22 juny, 1996<\/em>. Sura. Commission royale des Monuments, Sites et Fouilles de la Regi\u00f3 wallonne, 1996.<\/p>\n Pradell, T. [ et al<\/em> .]. Cranfield Materials, t\u00e8cniques i conservaci\u00f3 d’hist\u00f2ric estainat glass \u201cgrisailles\u201d. 2014.<\/p>\n Constglass project. Product Performance Picture Gallery< https:\/\/www.constglass.eu> [Consultat: 16 abril 2015].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els tres panells de les dames de Cerdanyola es van dur a terme cap al 1910, per a la resid\u00e8ncia del comerciant i joier Evarist L\u00f3pez, reformada sota la direcci\u00f3 de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Bu\u00efgas.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":17769,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"servicios":[],"vidrieras":[],"class_list":["post-18200","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contemporaneas"],"acf":[],"yoast_head":"\nProblemes de conservaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n
Etapes de la restauraci\u00f3<\/strong><\/h2>\n
Bibliografia<\/strong><\/h2>\n