Al gener de 2008 visitem l’esgl\u00e9sia de Sant Gen\u00eds de Torroella de Montgr\u00ed (Fig.1) a sol\u00b7licitud de Mn. Barcons, a ell i al consell parroquial els preocupava l’estat de conservaci\u00f3 dels vitralls.<\/p>\n
<\/p>\n
Els forts temporals de tramuntana d’aquell hivern havia fet que algunes parts del vidre es desprenguessin, s’havien corbat alguns panells a diversos finestrals de l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n
Trobem un conjunt complet, probablement executat en un per\u00edode curt de temps i projectats des del principi com a grup, fet no gaire habitual. Tampoc no ho era que mantingu\u00e9s la simplicitat extrema de no contenir cap element original, ni simbologia religiosa, ni en els petits plafons lobulats de la traceria.<\/p>\n
Els vitralls<\/strong> des de la nau presenten poques caracter\u00edstiques que les fessin atribu\u00efbles a un taller o fins i tot a una \u00e8poca i el m\u00e9s senzill hauria estat menysprear-los pel fet de ser tan pobres.<\/p>\n Durant els treballs de restauraci\u00f3 de tres dels vitralls es van confirmar les sospites de l’antiguitat dels vitralls a partir de l’estudi dels materials utilitzats. El conjunt de vitralls del nivell superior s\u00f3n un conjunt complet de vitralls del S.XVIII. Aquest \u00e9s un per\u00edode de decad\u00e8ncia en aquest art, iniciat durant el segle XVI i que es prolonga fins a mitjans del XIX del que coneixem pocs casos pr\u00e0ctics i aix\u00f2 els converteix en rars i molt interessants.<\/p>\n Descripci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Les vidrieres s\u00f3n un conjunt de 14 vidrieres, cadascuna dividida per un mainel i amb un petit plaf\u00f3 lobulat a la traceria. D’aquestes, 13 vidrieres s\u00f3n de finals del segle XVIII i dibuixen patrons geom\u00e8trics. Els vitralls de l’esgl\u00e9sia s\u00f3n distribu\u00efts sim\u00e8tricament de manera que es repeteix el dibuix als dos costats de la nau (Fig.2).<\/p>\n A la finestra central, l’\u00fanic modern d’aquest nivell, hi ha una vidriera on en una de les llancetes es dibuixa la Immaculada Concepci\u00f3 i un altre Pio X. Aquest va ser un vidrier donat pel bisbe Carta\u00f1\u00e0, motiu pel qual apareix l’escut episcopal en una de les parts inferiors. Va ser constru\u00eft el 1951 segons dibuixos de l’artista Joan Fuster quan era rector Mn. Josep Garrido. Aquest rector va instal\u00b7lar el vidre de protecci\u00f3 actual i va retirar el mur de t\u00e0pia que va protegir els vitralls durant molts anys.<\/p>\n A la fa\u00e7ana occidental, sobre el cor, hi ha un gran finestral circular on sobre un fons geom\u00e8tric es dibuixen uns palmells i una espasa. Aquests s\u00f3n els \u00fanics elements figuratius que trobem (Fig.3,4). La gamma de colors de tots els vitralls antics \u00e9s molt similar.<\/p>\n Als nivells m\u00e9s baixos de la nau central hi ha petites obertures amb algunes vidrieres pintades del S.XX. Anteriorment a la guerra civil aquestes finestres havien estat tapades pels retaules de les capelles. Sobre el cancel d’entrada en un nivell mig hi ha una finestra amb dues llancetes on trobem un vidre modern confeccionat amb vidres impresos siliconats.<\/p>\n Breus dades hist\u00f2riques de la parr\u00f2quia.<\/strong><\/p>\n L’esgl\u00e9sia parroquial de Sant Gen\u00eds \u00e9s un edifici g\u00f2tic dels m\u00e9s emblem\u00e0tics del Baix Empord\u00e0 per les seves grans dimensions i caracter\u00edstiques constructives peculiars. L\u00b4inici de la construcci\u00f3 del temple data de principis del S.XIV. La construcci\u00f3 avan\u00e7a amb moltes traves, a causa de successives dissorts de la ciutat i la nau no es va completar fins a finals del S.XVII. No \u00e9s fins al S.XVIII que l’esgl\u00e9sia rep l’empenta definitiva, \u00e9s sorprenent la quantitat de reformes que es fan, el 1730 es reforma la capella fonda, el 1739 es reforma la capella de Sant Francesc per convertir-la en un vest\u00edbul de la capells barroca, es construeix la nova sagristia i la porta meridional (1735-1739) i s’acaben les dues torres (1672-1808). No hem pogut trobar cap refer\u00e8ncia espec\u00edfica als vitralls a la bibliografia existent, \u00fanicament que la cap\u00e7alera actual de l’esgl\u00e9sia es construeix el 1609. Part de la documentaci\u00f3 de l’arxiu parroquial es dispersa durant la guerra civil i nom\u00e9s alguns llibres es conserven a l’arxiu de Girona. Tot i aix\u00f2, de la tipologia dels vidres i de l’estudi dels materials podem concloure que les vidrieres s\u00f3n realitzades durant aquest darrer per\u00edode de gran activitat constructiva.<\/p>\n Descripci\u00f3 dels materials dels vitralls de la parr\u00f2quia.<\/strong><\/p>\n Treballem a les vidrieres N.II i S.II (Fig. 5) durant l’any 2008 ia la vidriera NVII durant el 2014. Des d’un primer moment ens va cridar l’atenci\u00f3 el tall inusual de les peces i d’altres caracter\u00edstiques pr\u00f2pies d’un per\u00edode en qu\u00e8 no es tenia un gran domini de l’artesania. Les particions no semblaven fetes amb el criteri de m\u00e0xima resist\u00e8ncia, sin\u00f3 que en alguns casos les peces semblaven seguir un dibuix sense que s’hagu\u00e9s valorat l’adequaci\u00f3 dels talls a la seva funci\u00f3. Alguns dels patrons tra\u00e7ats pels vitralls apareixen als pocs manuals que es van escriure durant el per\u00edode i del que tractarem m\u00e9s endavant. Els ferratges s\u00f3n platines molt primes amb rosques i femelles antigues, mecanitzades toscament (fig.6). El plom utilitzat \u00e9s de paret molt prima extru\u00eft en rodes baixes, molt utilitzat al segle XVIII (fig.7). Durant els treballs de restauraci\u00f3 al taller trobem que en general l’execuci\u00f3 d’alguns detalls dels vitralls eren propis de vidrieres antigues, per exemple: els vidres eren tallats amb diamant i no sempre l’execuci\u00f3 dels talls era cuidada. De vegades trob\u00e0vem restes de vidre a l’aresta del tall que no havien estat retirades. Les l\u00ednies a l’emplomat geom\u00e8tric no coincidien i peces que haurien d’estar alineades no ho estaven. Les soldadures de l’estany sobre les interseccions del plom estan fetes amb poca habilitat i alguns panells nom\u00e9s estan soldats per una cara. L’estany \u00e9s un element car i de vegades per economitzar se soldaven els panells emplomats nom\u00e9s per una banda. Les varetes de refor\u00e7 que fixen els plafons al marc es troben disposades de forma poc habitual amb un entramat disposat radialment, forjat i reblat.<\/p>\n El vidre \u00e9s de manx\u00f3, gaireb\u00e9 sense irregularitats i molt llis. Trobem moltes restauracions i reparacions, fins i tot alguns panells completament reemplomats recentment. Afortunadament tots els vitralls estan protegits exteriorment per un vidre antic per\u00f2 encara efectiu, constru\u00eft per un vidre d’1,5 mm de gruix instal\u00b7lat en un marc de fusta. Tots els vitralls es troben en un moment del seu cicle de conservaci\u00f3 en qu\u00e8 es requereix alguna actuaci\u00f3 per netejar-los, consolidar-los i fins i tot algunes actuacions m\u00e9s intensives.<\/p>\n Una de les caracter\u00edstiques de les vidrieres que ens van fer dubtar de l’origen va ser la pres\u00e8ncia d’un vidre blanc gravat en algunes parts. Aquest \u00e9s tamb\u00e9 un punt poc estudiat. L’\u00e0cid fluorh\u00eddric va ser un descobriment del qu\u00edmic Suec Scheele de la segona meitat del S.XVIII. Aquest \u00e9s actualment el producte principal per gravar vidres, la pres\u00e8ncia d’aquests vidre podria indicar que els vitralls s\u00f3n m\u00e9s recents, alguns investigadors han trobat vidres gravats m\u00e9s antics que es confeccionaven partint d’altres materials fins que es podia gravar el vidre amb aigua r\u00e8gia en funci\u00f3 de la composici\u00f3 daquests.<\/p>\n Els vitralls del segle XVIII a Catalunya.<\/strong><\/p>\n El vitrall en el per\u00edode compr\u00e8s entre el S.XVI i el S.XIX passa per una \u00e8poca de decad\u00e8ncia especialment dura en contrast amb l’esplendor de la vidriera g\u00f2tica i amb la for\u00e7a amb qu\u00e8 es recupera aquest art a finals del segle XIX. La vidriera barroca no juga el paper que juga tan b\u00e9 la vidriera medieval. No \u00e9s el tancament perfecte pels grans finestrals que modifica la llum interior del temple. Durant el barroc la majoria de les esgl\u00e9sies usen vidrieres clares amb patrons geom\u00e8trics senzills per fer visibles els retaules i pintures. Alguns historiadors de l’art creuen que les noves possibilitats t\u00e8cniques de la vidriera, sobretot el pintat dels vidres amb esmalts cuits al foc, la van portar a ser pr\u00e0cticament un substitut de la pintura sobre tela i que aquest fet va fer que l’\u00fas tradicional de vidre i plom es perd\u00e9s progressivament. A Catalunya les guerres i invasions de part del territori van ser constants. No \u00e9s un fenomen que passi amb tanta cruesa en altres pa\u00efsos, on malgrat la influ\u00e8ncia de la reforma i dels canvis de gust la vidria va continuar trobant-ne els usos.<\/p>\n A Catalunya comptem amb pocs exemples d’aquesta \u00e8poca, tots ells caracteritzats per presentar poc o gens de figuraci\u00f3 i molt pocs elements pintats, els m\u00e9s coneguts en edificis religiosos s\u00f3n les vidrieres de les abadesses de Santa Maria de Pedralbes, les vidrieres de Santa Maria del Mar i els de l\u00b4esgl\u00e9sia del Pi de Barcelona. Tots ells obra de les dues grans estirades de vitralls d’aquell temps; Saladrigues i Ravella. Els primers estan molt poc estudiats i van ser actius com a m\u00ednim entre el 1679 i el 1785. Es coneix que van treballar a les catedrals de Barcelona i Girona. La nisaga Ravella ha estat objecte recentment d’interessants estudis. Es coneix que van col\u00b7laborar amb Hip\u00f2lit Campmajor i sembla que la seva vida empresarial va continuar amb altres noms i es va perllongar fins a inicis del S.XIX.<\/p>\n El taller Ravella va constar de dues generacions Josep Ravella i Ordo\u00f1es (1727-1806?), i els germans Josep Francisco Ravella i Dur\u00e1n (1754-1789?) i Ramon Josep Ravella i Dur\u00e1n (1757-?). Van treballar a Santa Maria de Cervera, Santa Maria del Mar, Santa Maria de Pedralbes [1]<\/a> i Santa Maria del Pi.<\/p>\n \u00c9s important aclarir que molts d’aquests treballs no corresponen estrictament a enc\u00e0rrecs per construir vidrieres noves sin\u00f3 que s\u00f3n contractes per refer petits vitralls danyats i recompondre’ls.<\/p>\n Els manuals que s’han escrit sobre les vidrieres a Espanya, a Catalunya no en tenim const\u00e0ncia de cap, deixen veure la precarietat d’aquest art durant aquest temps. Per exemple: gen manual del Monestir Extremeny de Guadalupe, datat el 1647 \u201c Breu tractat de tra\u00e7ar les bedrieres i de quina sort es talla el vidre\u201d<\/em> no es descriu ni com es pinten els vidres, \u00fanicament com es desmunten les vidrieres velles i com es poden reutilitzar els materials. No \u00e9s en cap cas un manual per a un artista, sin\u00f3 m\u00e9s aviat per a un treballador manual. En el tractat de 1718 escrit pel pintor Francisco S\u00e1nchez Mart\u00ednez [2]<\/a> conservat a la Catedral de Toledo es descriu un breu receptari de com produir els esmalts i pintures i de com aplicar-los. A Seg\u00f2via es conserva un manual del 1680 redactat pel pintor Francisco Herranz, autor d’algunes vidrieres de la catedral, escrit amb l’objectiu que el coneixement d’aquest art no es perd\u00e9s. El tractat m\u00e9s complet \u00e9s el del Paris\u00ed Pierre le Vieil [3]<\/a> de 1774 que en part recull el contingut de documents anteriors i on s\u00ed que es descriuen detalladament els materials i els m\u00e8todes. En aquest tractat es mostren dibuixos de patrons exactes a algunes vidrieres de Sant Gen\u00eds (Fig. 8 i Fig. 9, Fig. 10). Les l\u00e0mines i descripcions de les eines i els materials s\u00f3n molt similars a les l\u00e0mines que editar\u00e0 gaireb\u00e9 simult\u00e0niament l’enciclop\u00e8dia de Diderot i Dalambert.<\/p>\n L\u201festudi d\u201faquest per\u00edode presenta dues grans dificultats; les obres conservades s\u00f3n molt poques i no presenten tra\u00e7os estil\u00edstics diferencials clars, alguns vitralls del S.XX adopten tamb\u00e9 per economia els mateixos patrons de manera que sense el suport de documentaci\u00f3 \u00e9s dif\u00edcil o impossible atribuir a un o altre taller l’autoria d’una obra i de manera \u00e0mplia inscriure’l a un per\u00edode.<\/p>\n Tenim const\u00e0ncia d’altres obres del bisbat de Girona que podrien ser atribu\u00efbles a aquesta \u00e8poca, per exemple una vidriera procedent d’una capella privada que actualment es troba en una col\u00b7lecci\u00f3 particular. Presenta moltes similituds amb la descripci\u00f3 dels materials que hem fet i fins i tot el vidre plaqu\u00e9 \u00e9s gravat amb diamant. Un dels vitralls de la fa\u00e7ana sud-oest de la Bas\u00edlica de Sant Feliu de Girona presenta una partici\u00f3 i una paleta de colors similars a alguna vidriera de Torroella.<\/p>\n Probablement hagi estat pel seu esc\u00e0s nombre i pel seu aspecte discret pel que tan sovint han estat menyspreats i fins i tot destru\u00efts els vitralls d’aquest per\u00edode. \u00c9s el moment de defensar-los com a testimoni d’un temps i un per\u00edode rar i \u00fanic d’aquest art.<\/p>\n Agra\u00efm a Mn.Barcons i al Sr. Riera la seva ajuda a la redacci\u00f3 d’aquest article. Als Srs. Batall\u00e9 i Aleman i el seu treball a la restauraci\u00f3 de les vidrieres.<\/em><\/p>\n Al gener de 2008 visitem l’esgl\u00e9sia de Sant Gen\u00eds de Torroella de Montgr\u00ed (Fig.1) a sol\u00b7licitud de Mn. Barcons, a ell i al consell parroquial els preocupava l’estat de conservaci\u00f3 dels vitralls.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":18043,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[131],"tags":[42,43,44,26],"servicios":[],"vidrieras":[],"class_list":["post-18192","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-vidrieres-modernes-ca","tag-arte-moderno","tag-barroco","tag-siglo-xviii","tag-vitral"],"acf":[],"yoast_head":"\nNOTES<\/strong><\/h6>\n
[1] Varis. (2011). Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauraci\u00f3.<\/em> (M. d. Barcelona, \u200b\u200bEd.) Barcelona.<\/h6>\n
[1] Mart\u00ednez, FS (1718). Tractat secret de pintar a foc les vidrieres de colors de Sta. Igla. primada de Toledo<\/em> ( C\u00f2pia de Manuel Gonz\u00e1lez Simancas ed.). Toledo.<\/h6>\n
[1]El Vieil, Pierre L’Art de la peinture sud verre et de la vitrerie<\/em> , L.-F. Delatour Paris 1774<\/h6>\n
[1] Ca\u00f1elles, S. \u00bb Ex\u00e0mens de mastratge dels pintors de vidrieres de barcelona al final del segle XVIII<\/em> \u00ab. A Estudis hist\u00f2rics i documents dels Arxius de Protocols.<\/em> (Vol. XIV, p\u00e0gs. 273-304). Col\u00b7legi de Notaris de Barcelona.<\/h6>\n
Ca\u00f1elles, S., Dom\u00ednguez, C., & Valldep\u00e9rez, P. (2013). Els Ravella, pintors de vidrieres del segle XVIII<\/em> . Quaderns del Vidre<\/em> , 6-23.<\/h6>\n
[1] JFR\u00e0fols. (1951). Diccionari biogr\u00e0fic d’artistes de Catalunya.<\/em> Barcelona: Millan.<\/h6>\n
[1] Varis. (2011). Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauraci\u00f3.<\/em> (M. d. Barcelona, \u200b\u200bEd.) Barcelona.<\/h6>\n
[1] An\u00f2nim. (2010). Breu tractat de tra\u00e7ar les bedrieres i de quina sort es talla el bidri.<\/em> Badajoz: Museu de Belles Arts de Badajoz<\/h6>\n
BIBLIOGRAFIA<\/strong><\/h6>\n
[1]<\/a> Varis. (2011). Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauraci\u00f3.<\/em> (M. d. Barcelona, \u200b\u200bEd.) Barcelona.<\/h6>\n
[2]<\/a> Mart\u00ednez, FS (1718). Tractat secret de pintar a foc les vidrieres de colors de Sta. Igla. primada de Toledo<\/em> ( C\u00f2pia de Manuel Gonz\u00e1lez Simancas ed.). Toledo.<\/h6>\n
[3]<\/a> El Vieil, Pierre L’Art de la peinture sud verre et de la vitrerie<\/em> , L.-F. Delatour Paris 1774<\/h6>\n
[3] Ca\u00f1elles, S. \u00bb Ex\u00e0mens de mastratge dels pintors de vidrieres de barcelona al final del segle XVIII<\/em> \u00ab. A Estudis hist\u00f2rics i documents dels Arxius de Protocols.<\/em> (Vol. XIV, p\u00e0gs. 273-304). Col\u00b7legi de Notaris de Barcelona.<\/h6>\n
Ca\u00f1elles, S., Dom\u00ednguez, C., & Valldep\u00e9rez, P. (2013). Els Ravella, pintors de vidrieres del segle XVIII<\/em> . Quaderns del Vidre<\/em> , 6-23.<\/h6>\n
[3] JFR\u00e0fols. (1951). Diccionari biogr\u00e0fic d’artistes de Catalunya.<\/em> Barcelona: Millan.<\/h6>\n
[3] Varis. (2011). Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauraci\u00f3.<\/em> (M. d. Barcelona, \u200b\u200bEd.) Barcelona.<\/h6>\n
[3] An\u00f2nim. (2010). Breu tractat de tra\u00e7ar les bedrieres i de quina sort es talla el bidri.<\/em> Badajoz: Museu de Belles Arts de Badajoz<\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"