Establiran el taller al n\u00fam. 6 del carrer Ast\u00faries del barri de Gr\u00e0cia, on encara es troba actualment. Els seus primers treballs foren de la m\u00e0 de l’artista Dar\u00edus Vil\u00e0s i de l’arquitecte Josep Maria Pericas, els vitralls de la parr\u00f2quia del Carme de Barcelona, \u200b\u200bi de la parr\u00f2quia de Sant Joan de Reus, i els vitralls de la cripta de la Sagrada Fam\u00edlia de Barcelona. El taller treballava en la realitzaci\u00f3 de vitralls emplomats, a la seva restauraci\u00f3 i als vidres gravats. El taller fou col\u00b7lectivitzat durant la guerra civil i tant JMBonet com Xavier Bonet es dedicaren a altres activitats professionals. En concloure la guerra el taller \u00e9s concentrat en la reconstrucci\u00f3 de temples destru\u00efts durant la guerra. JMBonet va treballar als vitralls de la sala capitular del monestir de Poblet, als vitralls dels monestirs de Vallbona de les Monges i de Santes Creus, als vitralls de Santa Maria de les Avellanes, a la parr\u00f2quia de Sant Joan de Lleida, als de la Catedral de Sant Feliu de Llobregat, segons dibuixos de Francesc Labarta ia les parr\u00f2quies de Jes\u00fas i de Sant Joan de Gr\u00e0cia. Treball\u00e0 tamb\u00e9 amb l’arquitecte Josep Maria Jujol<\/a> a les parr\u00f2quies de Santa Maria de Vilanova i la Geltr\u00fa<\/a> i als de Sant Joan Desp\u00ed. Xavier Bonet va comen\u00e7ar noves aventures empresarials i finalment deixa els seus c\u00e0rrecs a l’empresa de vitralls que va quedar a mans de Josep Maria Bonet.<\/p>\n Cap als anys 60, va comen\u00e7ar una nova \u00e8poca en qu\u00e8 el vitrall va ser de nou un camp art\u00edstic amb un discurs propi i va treballar amb els artistes Will Faber<\/a> als vitralls del creuer de l’esgl\u00e9sia de les Llars Mundet<\/a> , amb Ramon Rogent als vitralls de la capella de l’<\/p>\n Hospital de Granollers<\/a> , la parr\u00f2quia de Rub\u00ed, als vitralls de Dom\u00e8nech Fita<\/a> per a la Catedral de Girona<\/a> i amb Carles Madiroles a les Carmelites de Vic. Josep Maria Bonet va rebre la carta de mestre artes\u00e0 vitraller el 1986. Vaig morir a Barcelona el 1988.<\/p>\n Els vitralls a qu\u00e8 fem refer\u00e8ncia tenen en com\u00fa haver estat projectats per l’artista Rafael Caseres. Al taller Bonet es treballava a la meitat del s.XX mantenint una escrupolosa divisi\u00f3 de les tasques que realitzava cada artes\u00e0 al proc\u00e9s constructiu. Hi havia el projectista que feia dibuixos inicial seguint les indicacions del client, el pintor de vitralls que era el responsable d’adaptar el dibuix a la mida natural i decidir per on es tallaria cada una de les peixos, el t\u00e8cnic que feia les plantilles de cada pe\u00e7a de vidre, el que els tallava perqu\u00e8 els pintis i agaf\u00e9s el pintor de vitralls, el vitraller que emplomava, encaixant els vidres a les tires de plom i encara dos vitrallers m\u00e9s especialitzats en dues etapes finals d’acabat. Durant molts anys un dels projectistes va ser aquest artista de qui a m\u00e9s de la seva extens\u00edssima obra a vitrall es conserven not\u00edcies de la seva obra com a escen\u00f2graf i figurinista al Centre de Documentaci\u00f3 i Museu de les Arts Esc\u00e8niques. Aqu\u00ed es poden trobar elaborats projectes escenogr\u00e0fics, dissenys de figurins i fins i tot cartells. Alguna breu refer\u00e8ncia m\u00e9s a la seva carrera dins del circuit art\u00edstic apareix a la revista Arts i Bells Oficis on a ra\u00ed d’una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva a les galeries Laietanes diuen d’ell \u201c Encara trobem una cr\u00edtica de M. Rodriguez Codol\u00e0 de 1931 i cita l’autor com a il\u00b7lustrador destacat de l’agrupaci\u00f3 art\u00edstica \u201cUns Quants\u201d on pertanyia tamb\u00e9 el pintor Gimeno.<\/p>\n L’artista va morir l’estiu del 1989 a l’edat de 85 segons la necrol\u00f2gica de la Vanguardia. Al taller s’han conservat molts projectes, com el de Sant Joan de Reus, els de Santa Maria de les Avellanes, el de la Parr\u00f2quia dels \u00c0ngels a Barcelona. Tamb\u00e9 el de ser un professional labori\u00f3s i dedicat amb cos i \u00e0nima a les seves arts.<\/p>\n Part central del projecte dels vitralls de la Parr\u00f2quia dels \u00c0ngels de Barcelona<\/em><\/p>\n Dels vitralls fets per JMBonet a Lleida trobem constru\u00efts el 1955 al Col\u00b7legi Sagrat Cor un tr\u00edptic amb \u00e0ngels projectat per Caseres i pintat pel pintor de vitralls Gavald\u00e0. Aquest artes\u00e0 fou un pintor de vitralls aut\u00f2nom que treballava d’un taller a un altre. \u00c9s reconegut dins dels tallers com un pintor molt t\u00e8cnic i polit tot i que malauradament no hi ha gaires documents que en donen fe. Al taller se’n conserva una reproducci\u00f3 d’un gravat de D\u00fcrer pintada i signada per ell.<\/p>\n Miracle de Sant Humbert. Vitrall pintat per Gavald\u00e0.<\/em><\/p>\n Malauradament l\u00b4esgl\u00e9sia del Col\u00b7legi del Sagrat Cor \u00e9s actualment dessacralitzada ia la nostra visita a la ciutat hem visitat l\u00b4espai de l\u00b4antiga esgl\u00e9sia que conserva la planta per\u00f2 no hem pogut trobar el vitrall. A l’arxiu trobem diversos projectes de Caseres amb \u00e0ngels que podrien ser similars al vitrall perdut, tot i que potser no sabrem mai com l’hagu\u00e9s pintat el vitraller Gavald\u00e0.<\/p>\n Projecte de Rafael Caseres.<\/em><\/p>\n El segon edifici que visitarem fou la Parr\u00f2quia del Carme a la Rambla de Ferran. L’actual edifici fou constru\u00eft despr\u00e9s de la guerra civil per l’arquitecte Gabino Lagarriga el 1959. Amb motiu dels cinquanta anys de l’esgl\u00e9sia \u00e9s public\u00e0 un llibre sobre la hist\u00f2ria del temple i ens contactaren a la recerca de m\u00e9s documents sobre els vitralls que \u00e9s signat a la part inferior dreta. A la documentaci\u00f3 del taller consta que el vitrall fou realitzat el 1961.<\/p>\n Vitrall de la parr\u00f2quia del Carme. \u00a9 Fotografia de la mateixa parr\u00f2quia<\/p>\n El vitrall t\u00e9 un di\u00e0metre de gaireb\u00e9 4 metres, \u00e9s muntat en un marc de ferro en t que divideix la superf\u00edcie en 12 plafons. El vitrall \u00e9s pintat profusament i totes les peixos sense excepci\u00f3 han estat treballades amb grisalla, aix\u00f2 \u00e9s com\u00fa als vitralls figuratius projectats durant aquells anys. \u00c9s caracter\u00edstic de Rafael Caseres el perfilat perimetral de gaireb\u00e9 totes les peixos. Aix\u00f2 d\u00f3na un aire de modernitat al vitrall i l’allunya de representacions realistes apropant-lo m\u00e9s al m\u00f3n de l’il\u00b7lustraci\u00f3. L’escena representada \u00e9s l’aparici\u00f3 de la Verge del Carme a Simo Stock, en qu\u00e8 aquest monjo va rebre els escapularis de l’ordre.<\/p>\n El vitrall es troba en molt bon estat de conservaci\u00f3 amb algunes petites alteracions molt comunes dels vitralls d’aquesta \u00e8poca: petites fractures accidentals als peixos de vidre i el craquelat d’algunes grisades. No s’ha conservat el projecte original.<\/p>\n Els vitralls s\u00f3n a vegades una part del patrimoni un xic oblidat i maltractat, tant pels encarregats de la gesti\u00f3 de patrimoni com pels historiadors. S\u00f3n per\u00f2 plens de detalls \u00fanics que els fa molt especials i que esperem poder donar a con\u00e8ixer de mica en mica, explicant m\u00e9s coses de com es feien i es fan, de qui i com els fa per ajudar a que aquests objectes es valorin m\u00e9s . Els vitralls dels bisbats catalans tenen una hist\u00f2ria mil\u00b7len\u00e0ria de Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n R\u00e0fols, JF. Diccionari Biogr\u00e0fic d’Artistes de Catalunya<\/em> (en castell\u00e0). Barcelona: Editorial Mill\u00e0, 1951.<\/p>\n El partit entre campions. La Vanguardia (30 de juny de 1923)<\/p>\n Xavier Bonet, capit\u00e0 actual del CD Europa. El M\u00f3n Esportiu<\/a> \u00abParlant amb Javier Bonet\u00bb. El M\u00f3n Esportiu (24 d’agost de 1925)<\/p>\n El martiri dels temples a la di\u00f2cesi de Barcelona (1936-1939) \/ Josep M. Mart\u00ed i Bonet Arxiu Dioces\u00e0 de Barcelona<\/a> , \u200b\u200b2008. Art i Bells oficis. Foment de les arts decoratives. 1931<\/p>\n La Vanguardia Diumenge 27 d’Agost de 1985.<\/p>\n La Vanguardia. Pag 5. Diumenge 12 d’abril 1931<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Recentment hem visitat la ciutat de Lleida a la recerca de dos vitralls realitzats els anys 50 al nostre taller. Tot i que el taller JMBonet te’ls or\u00edgens a la prov\u00edncia de Lleida no \u00e9s com a bisbat on hi hagi hagut els projectes m\u00e9s grans de l’empresa. La troballa de documentaci\u00f3 a l’arxiu de […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[135,136,137],"tags":[],"servicios":[],"vidrieras":[],"class_list":["post-18160","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-modernisme-ca-2","category-uncategorized-ca-2","category-vidriers-moderns"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"image003\"](\"https:\/\/vitrallsbonet.com\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/image003-300x278.jpg\")
<\/a><\/p>\n
\n
\nRafael Caseres se’ns presenta aqu\u00ed com un il\u00b7lustrador tan ric de fantasia com de detall. La coloraci\u00f3 dels seus dibuixos modern\u00edssims i la puresa de les l\u00ednies netes, deriven de la il\u00b7lustraci\u00f3 anglesa proppassada\u201d.
\n<\/em><\/p>\n![\"image004\"](\"https:\/\/vitrallsbonet.com\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/image004-631x1024.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"image005\"](\"https:\/\/vitrallsbonet.com\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/image005-683x1024.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"image006\"](\"https:\/\/vitrallsbonet.com\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/image006-1008x1024.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"image007\"](\"https:\/\/vitrallsbonet.com\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/image007-1024x768.jpg\")
<\/a><\/p>\n
\nla que els vitralls que s’han fet en el passat recent o dels que fem avui en dia s\u00f3n hereus.<\/p>\n
\n(28 d’agost de 1922)<\/p>\n
\n Article d’Eugeni d’Ors a l’Avantguarda del 1954.<\/a>
\n www.cdmae.cat<\/a>
\nweb del centre de documentaci\u00f3 i<\/p>\n