Vidrieres tradicionals

La creació de vidrieres tradicionals religioses per a esglésies, temples, i espais de recolliment espiritual ha estat durant 90 anys una de les nostres activitats principals. Les vidrieres poden ser figuratives i representar escenes de les escriptures i a més poden modificar la llum dels espais sagrats per a induir al repòs i a l’oració.

Les vidrieres en els temples no tenen una funció litúrgica encara que la seva capacitat de desmaterializar l’espai genera atmosferes relaxades que condueixen a l’espiritualitat, recolliment i conviden a la reflexió, recolliment i precària. L’escolàstic Honorio de Autún deia que les vidrieres que allunyaven les tempestats i deixaven penetrar la llum són els doctors que resisteixen la tempesta de l’heretgia i escampen la llum dels ensenyaments de l’església (1080-1153). Encara que aquesta cita és molt antiga la funció de les vidrieres en certa manera és similar. En l’art sacre el vitrall va molt més allà de la funció de tancament, completa l’arquitectura i és un element solista en la generació de l’atmosfera de l’espai.

Varietat de vidrieres

Treballem amb gran varietat de vidrieres històriques. L’evolució de les vidrieres sempre ha evolucionat de la mà de l’arquitectura. Les vidrieres antigues del segle XIII es troben en arcs de mig punt. Les vidrieres gòtiques en els grans finestrals d’arc apuntat. Les vidrieres barroques en grans òculs sovint ovalats. Les vidrieres emplomadas es construeixen amb fragments de vidre que s’uneixen amb un perfil de plom de perfil en H. Les vidrieres emplomadas són objectes resistents si estan ben plantejats i construïts. Les vidrieres més antigues conservades tenen gairebé nou-cents anys. Les nostres vidrieres són tancaments resistents i eficaços. Aquests objectos que tenen en l’edifici el doble ús de tancament i ornamentació tracen una llarga història en món de l’art i són protagonistes indiscutibles en els temples, esglésies i catedrals. La majoria d’ells, fins i tot els més humils, disposen d’algun d’aquests detalls. L’experiència dels nostres artesans possibilita acabats de gran qualitat i l’ús de vidres i materials únics.

Característiques de les vidrieres tradicionals

Hem de descriure que la vidriera tradicional és la vidriera figurativa, pintada i emplomada. S’entén com a vidriera tradicional en oposició a la vidriera moderna o vidriera contemporània que durant molts anys ha estat exclusivament abstracta i que sovint ha abandonat l’ús del plom i usat altres tècniques.

Les tècniques que ha usat la vidriera contemporània ha estat la dalle de verre i formigó, el vidre laminat, el vidre pintat amb esmalt. En la construcció de vidrieres emplomadas, una vegada triat el projecti s’ha de resoldre com executarà cadascuna de les vidrieres. Les vidrieres artesanals es construeixen completament a mà i únicament per a alguna etapa puntual s’usa alguna eina elèctrica. Després del tall dels vidres es pinten les vidrieres de manera manual amb grisalla i esmalts. Generalment després de l’aplicació de cada pintura es cou en el forn per sobre de 600 °C. Aquest processa adhereix permanentment la pintura als vidres i és resistent a les condicions exteriors.

En el cas d’una vidriera ben construïda no és d’esperar planejar la seva restauració fins a passades diverses desenes d’anys i una observació periòdica sol ser suficient per a detectar qualsevol incidència. En el cas de vidriera tradicional religiosa disposem d’extensos catàlegs dels quals reunir idees i inspirar-se amb diferents tractaments pictòrics i composicions per a una mateixa iconografia. Els preus de les vidrieres tradicionals pintades varien en funció del material triat, del procediment i de les hores que dediqui cada artesà. Els preus són molt variables, consulti’ns sense compromís i elaborarem un pressupost detallant el vidre, esmalt, pintura per a cada vitrall. No hi ha límit en les grandàries de les vidrieres. Hi ha grans façanes construïdes enterament amb vidriera. Ha de dividir-se en panells que no haurien de ser majors de 1mx1m, en general quan més petit és un panell millor es conserva.

Galeria d’imatges