El desenvolupament de l’art vidrier continuaria va tenir una gran importància des de l’Edat Mitjana fins al seu declivi sobre el segle XVI. Més tard, sobre el segle XIX, tornaria a ressorgir amb força i ho comprovem en trobar la presència de la vidriera en moviments com l’ Art Nouveau , on és present a l’arquitectura i també a la decoració.
Durant aquest moviment hi ha una activitat extraordinària entorn aquesta disciplina amb introducció de diferents vidres i la recerca de noves tècniques. El mestre americà Louis Confort Tiffany va saber fer servir tota la seva creativitat a l’hora de l’elaboració del disseny i va treballar obrint nous camins en aquest art.
Si en època medieval la vidriera va estar unida a la religió i, per tant, als edificis religiosos, al XIX el seu ús esdevé punter en diferents construccions, en decoració i en tot tipus de disseny. Podem trobar autèntiques obres d’art amb vidre que semblen més d’orfebre que de mestre vidrier.
El gran artista Antonio Gaudí va deixar entre la seva obra autèntiques joies d’aquesta disciplina, que sens dubte pot ser anomenada art.
Molts artistes s’han acostat al món dels vitralls. Pintors que veien a la llum un potencial enorme per donar vida als seus colors. Més d’un ceramista també s’ha arriscat a treballar la vidriera. No oblidem que la ceràmica i el vidre estan molt emparentats a la seva tècnica d’elaboració.
Per saber-ne més: VIDRERES. Història d’un Art de llum i color
