Els tres plafons, construïts amb vidre catedral, plaqué i bufat són una obra mestra de la vidriera modernista. Van ser desmuntades el 1984 per ser exposades a la Fundació Miró i no van tornar al seu lloc original fins a l’agost del 2009, pocs dies abans que obrís les portes el MAC.

Durant la restauració de les vidrieres, realitzat pel taller JM Bonet entre el 2013 i el 2015, supervisat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, es va poder comprovar que hi havia poques reintegracions, una mica poc comú en altres exemples d’aquestes obres tan fràgils . Es va treballar en la consolidació de ploms i en petits canvis a l’estructura dels marcs per facilitar les tasques de conservació d’aquestes obres.

L´autoria d´aquest conjunt s´atribueix al vidrier alsacià establert a Barcelona Ludwig Dietrich. Tot i que també s’estudia l’opció que l’artista Alexandre de Riquer fes el projecte inicial. Per afegir més complexitat a aquesta qüestió, l’arquitecte que va realitzar la reforma de la casa Eduard Maria Balcells i Buïgas va treballar durant un temps al seu propi taller de vidrieres anomenat Similvitraux. No hi ha acord en adjudicats l’autoria, però és clara la influència anglesa i centreeuropea, com en els vestits i pentinats.