Recentment hem visitat la ciutat de Lleida a la recerca de dos vitralls realitzats els anys 50 al nostre taller. Tot i que el taller JMBonet te’ls orígens a la província de Lleida no és com a bisbat on hi hagi hagut els projectes més grans de l’empresa. La troballa de documentació a l’arxiu de l’empresa posarà al descobert dos treballs dels quals no teníem notícia, la rosassa de la parròquia de la Mare de Déu del Carme i segons la documentació un tríptic amb àngels a la capella del col· legi del Sagrat Cor. Dins de la feina com a vitrallers, dediquem part del nostre temps a la recerca dels vitralls que hem anat fent i molt sovint trobem sorpreses que no constaven a l’arxiu, d’altres que hi eren però que són anteriors a l’activitat del taller i que per tant no poden atribuir-se’ns.
El fundador del taller Bonet fou Josep Maria Bonet ( La Seu d’Urgell , 1903 – Barcelona, 1988) fou un mestre vitraller de la primera meitat del segle XX. Fou cofundador del taller que duu el seu nom juntament amb el seu germà Xavier Bonet (1897-1985) i que encara es manté en plena activitat. La família té antigues raïls al poble d’ Arsèguel , a l’ Alt Urgell . De molt jove, Bonet estudià a Barcelona a l’ escola Llotja , on travà amistat amb artistes amb els quals més endavant fructificarien col·laboracions al camp del vitrall (com Montsardà, Labarta i Comaleran) i més tard vaig aprendre l’ofici al taller del vitraller Oriach, on ja treballava el seu germà.
Establiran el taller al núm. 6 del carrer Astúries del barri de Gràcia, on encara es troba actualment. Els seus primers treballs foren de la mà de l’artista Daríus Vilàs i de l’arquitecte Josep Maria Pericas, els vitralls de la parròquia del Carme de Barcelona, i de la parròquia de Sant Joan de Reus, i els vitralls de la cripta de la Sagrada Família de Barcelona. El taller treballava en la realització de vitralls emplomats, a la seva restauració i als vidres gravats. El taller fou col·lectivitzat durant la guerra civil i tant JMBonet com Xavier Bonet es dedicaren a altres activitats professionals. En concloure la guerra el taller és concentrat en la reconstrucció de temples destruïts durant la guerra. JMBonet va treballar als vitralls de la sala capitular del monestir de Poblet, als vitralls dels monestirs de Vallbona de les Monges i de Santes Creus, als vitralls de Santa Maria de les Avellanes, a la parròquia de Sant Joan de Lleida, als de la Catedral de Sant Feliu de Llobregat, segons dibuixos de Francesc Labarta ia les parròquies de Jesús i de Sant Joan de Gràcia. Treballà també amb l’arquitecte Josep Maria Jujol a les parròquies de Santa Maria de Vilanova i la Geltrú i als de Sant Joan Despí. Xavier Bonet va començar noves aventures empresarials i finalment deixa els seus càrrecs a l’empresa de vitralls que va quedar a mans de Josep Maria Bonet.
Cap als anys 60, va començar una nova època en què el vitrall va ser de nou un camp artístic amb un discurs propi i va treballar amb els artistes Will Faber als vitralls del creuer de l’església de les Llars Mundet , amb Ramon Rogent als vitralls de la capella de l’
Hospital de Granollers , la parròquia de Rubí, als vitralls de Domènech Fita per a la Catedral de Girona i amb Carles Madiroles a les Carmelites de Vic. Josep Maria Bonet va rebre la carta de mestre artesà vitraller el 1986. Vaig morir a Barcelona el 1988.
Els vitralls a què fem referència tenen en comú haver estat projectats per l’artista Rafael Caseres. Al taller Bonet es treballava a la meitat del s.XX mantenint una escrupolosa divisió de les tasques que realitzava cada artesà al procés constructiu. Hi havia el projectista que feia dibuixos inicial seguint les indicacions del client, el pintor de vitralls que era el responsable d’adaptar el dibuix a la mida natural i decidir per on es tallaria cada una de les peixos, el tècnic que feia les plantilles de cada peça de vidre, el que els tallava perquè els pintis i agafés el pintor de vitralls, el vitraller que emplomava, encaixant els vidres a les tires de plom i encara dos vitrallers més especialitzats en dues etapes finals d’acabat. Durant molts anys un dels projectistes va ser aquest artista de qui a més de la seva extensíssima obra a vitrall es conserven notícies de la seva obra com a escenògraf i figurinista al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Aquí es poden trobar elaborats projectes escenogràfics, dissenys de figurins i fins i tot cartells. Alguna breu referència més a la seva carrera dins del circuit artístic apareix a la revista Arts i Bells Oficis on a raí d’una exposició col·lectiva a les galeries Laietanes diuen d’ell “
Rafael Caseres se’ns presenta aquí com un il·lustrador tan ric de fantasia com de detall. La coloració dels seus dibuixos moderníssims i la puresa de les línies netes, deriven de la il·lustració anglesa proppassada”.
Encara trobem una crítica de M. Rodriguez Codolà de 1931 i cita l’autor com a il·lustrador destacat de l’agrupació artística “Uns Quants” on pertanyia també el pintor Gimeno.
L’artista va morir l’estiu del 1989 a l’edat de 85 segons la necrològica de la Vanguardia. Al taller s’han conservat molts projectes, com el de Sant Joan de Reus, els de Santa Maria de les Avellanes, el de la Parròquia dels Àngels a Barcelona. També el de ser un professional laboriós i dedicat amb cos i ànima a les seves arts.
Part central del projecte dels vitralls de la Parròquia dels Àngels de Barcelona
Dels vitralls fets per JMBonet a Lleida trobem construïts el 1955 al Col·legi Sagrat Cor un tríptic amb àngels projectat per Caseres i pintat pel pintor de vitralls Gavaldà. Aquest artesà fou un pintor de vitralls autònom que treballava d’un taller a un altre. És reconegut dins dels tallers com un pintor molt tècnic i polit tot i que malauradament no hi ha gaires documents que en donen fe. Al taller se’n conserva una reproducció d’un gravat de Dürer pintada i signada per ell.
Miracle de Sant Humbert. Vitrall pintat per Gavaldà.
Malauradament l´església del Col·legi del Sagrat Cor és actualment dessacralitzada ia la nostra visita a la ciutat hem visitat l´espai de l´antiga església que conserva la planta però no hem pogut trobar el vitrall. A l’arxiu trobem diversos projectes de Caseres amb àngels que podrien ser similars al vitrall perdut, tot i que potser no sabrem mai com l’hagués pintat el vitraller Gavaldà.
Projecte de Rafael Caseres.
El segon edifici que visitarem fou la Parròquia del Carme a la Rambla de Ferran. L’actual edifici fou construït després de la guerra civil per l’arquitecte Gabino Lagarriga el 1959. Amb motiu dels cinquanta anys de l’església és publicà un llibre sobre la història del temple i ens contactaren a la recerca de més documents sobre els vitralls que és signat a la part inferior dreta. A la documentació del taller consta que el vitrall fou realitzat el 1961.
Vitrall de la parròquia del Carme. © Fotografia de la mateixa parròquia
El vitrall té un diàmetre de gairebé 4 metres, és muntat en un marc de ferro en t que divideix la superfície en 12 plafons. El vitrall és pintat profusament i totes les peixos sense excepció han estat treballades amb grisalla, això és comú als vitralls figuratius projectats durant aquells anys. És característic de Rafael Caseres el perfilat perimetral de gairebé totes les peixos. Això dóna un aire de modernitat al vitrall i l’allunya de representacions realistes apropant-lo més al món de l’il·lustració. L’escena representada és l’aparició de la Verge del Carme a Simo Stock, en què aquest monjo va rebre els escapularis de l’ordre.
El vitrall es troba en molt bon estat de conservació amb algunes petites alteracions molt comunes dels vitralls d’aquesta època: petites fractures accidentals als peixos de vidre i el craquelat d’algunes grisades. No s’ha conservat el projecte original.
Els vitralls són a vegades una part del patrimoni un xic oblidat i maltractat, tant pels encarregats de la gestió de patrimoni com pels historiadors. Són però plens de detalls únics que els fa molt especials i que esperem poder donar a conèixer de mica en mica, explicant més coses de com es feien i es fan, de qui i com els fa per ajudar a que aquests objectes es valorin més . Els vitralls dels bisbats catalans tenen una història mil·lenària de
la que els vitralls que s’han fet en el passat recent o dels que fem avui en dia són hereus.
Referències
Ràfols, JF. Diccionari Biogràfic d’Artistes de Catalunya (en castellà). Barcelona: Editorial Millà, 1951.
El partit entre campions. La Vanguardia (30 de juny de 1923)
Xavier Bonet, capità actual del CD Europa. El Món Esportiu
(28 d’agost de 1922)
«Parlant amb Javier Bonet». El Món Esportiu (24 d’agost de 1925)
El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939) / Josep M. Martí i Bonet Arxiu Diocesà de Barcelona , 2008.
Article d’Eugeni d’Ors a l’Avantguarda del 1954.
www.cdmae.cat
web del centre de documentació i
Art i Bells oficis. Foment de les arts decoratives. 1931
La Vanguardia Diumenge 27 d’Agost de 1985.
La Vanguardia. Pag 5. Diumenge 12 d’abril 1931
