Els vitralls de J.M.Bonet i el projectista Rafael Caseres al Bisbat de Lleida

Recentment hem visitar la ciutat de Lleida en busca de dos vitralls realitzats els anys 50 al nostre taller. Tot i que el taller J.M.Bonet te els orígens a la província de Lleida no és com a bisbat on hi hagi hagut els projectes més grans de l’empresa. La troballa de documentació a l’arxiu de l’empresa va posar al descobert dos treballs dels que no teníem noticia, la rosassa de la parròquia de la Mare de Deu del Carme i segons la documentació un tríptic amb àngels a la capella del col·legi del Sagrat Cor. Dins de la feina coma vitrallers, dediquem part del nostre temps a la recerca dels vitralls que hem anat fent i molt sovint trobem sorpreses que no constaven a l’arxiu, d’altres que hi eren però que són anteriors a l’activitat del taller i que per tant no poden atribuir-se’ns.

El fundador del taller Bonet fou Josep Maria Bonet (La Seu d’Urgell, 1903 – Barcelona, 1988) fou un mestre vitraller de la primera meitat del segle XX. Fou cofundador del taller que duu el seu nom junt amb el seu germà Xavier Bonet (1897-1985) i que encara es manté en plena activitat. La família té antigues arrels al poble d’Arsèguel, a l’Alt Urgell. De molt jove, Bonet estudià a Barcelona a l’ escola Llotja, on travà amistat amb artistes amb els quals més endavant fructificarien col·laboracions en el camp del vitrall (com ara Montsardà, Labarta i Comaleran) i més tard aprengué l’ofici al taller del vitraller Oriach, on ja treballava el seu germà.

image003

Establiren el taller al nº 6 del carrer Astúries del barri de Gràcia, on encara es troba actualment. Els seus primers treballs foren de la mà de l’artista Daríus Vilàs i de l’arquitecte Josep Maria Pericas, els vitralls de la parròquia del Carme de Barcelona, i de la parròquia de Sant Joan de Reus, i els vitralls de la cripta de la Sagrada Família de Barcelona. El taller treballava en la realització de vitralls emplomats, en la seva restauració i en els vidres gravats. El taller fou col·lectivitzat durant la guerra civil i tant J.M.Bonet com Xavier Bonet es dedicaren a altres activitats professionals. En concloure la guerra el taller es concentrà en la reconstrucció de temples destruïts durant la guerra. J.M.Bonet treballà en els vitralls de la sala capitular del monestir de Poblet, en els vitralls dels monestirs de Vallbona de les Monges i de Santes Creus, en els vitralls de Santa Maria de les Avellanes, en la parròquia de Sant Joan de Lleida, en els de la Catedral de Sant Feliu de Llobregat, segons dibuixos de Francesc Labarta i en la parròquies de Jesús i de Sant Joan de Gràcia. Treballà també amb l’arquitecteJosep Maria Jujol en les parròquies de Santa Maria de Vilanova i la Geltrú i en les de Sant Joan Despí. Xavier Bonet començà noves aventures empresarials i finalment deixa els seus càrrecs a l’empresa de vitralls que quedà a mans de Josep Maria Bonet.

Cap als anys 60, començà una nova època en què el vitrall fou de nou un camp artístic amb un discurs propi i treballà amb els artistesWill Faber en els vitralls del creuer de l’església de les Llars Mundet, amb Ramon Rogent en els vitralls de la capella de l’

Hospital de Granollers
, la parròquia de Rubí, en els vitralls de Domènech Fita per a la Catedral de Girona i amb Carles Madiroles a les Carmelites de Vic. Josep Maria Bonet rebé la carta de mestre artesà vitraller el 1986. Morí a Barcelona el 1988.

Els vitralls als que fem referència tenen en comú haver estat projectats per l’artista Rafael Caseres. Al taller Bonet es treballava a la meitat del s.XX mantenint una escrupolosa divisió de les tasques que realitzava cada artesà en el procés constructiu. Hi havia el projectista que feia dibuixos inicial seguint les indicacions del client, el pintor de vitralls que era el responsable de adaptar el dibuix a la mida natural i decidir per on es tallaria cadascuna de les peces, el tècnic que feia les plantilles de cada peça de vidre, el que les tallava per a que les pintes i cogués el pintor de vitralls, el vitraller que emplomava, encaixant els vidres en les tires de plom i encara dos vitrallers més especialitzats en dues etapes finals d’acabat. Durant molts anys un dels projectistes va ser aquest artista de qui a mes de la seva extensíssima obra en vitrall se’n conserven notícies de la seva obra com a escenògraf i figurinista al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Aquí es poden trobar elaborats projectes escenogràfics, dissenys de figurins i fins hi tot cartells. Alguna breu referència més a la seva carrera dins del circuit artístic apareix a la revista Arts i Bells Oficis on a arrel d’una exposició col·lectiva al les galeries Laietanes diuen d’ell “

Rafael Caseres se’ns presenta ací com un il·lustrador tan ric de fantasia com de detall. La coloració dels seus dibuixos moderníssims i la puresa de les línies netes,deriven de la il·lustració anglesa proppassada”.

Encara trobem una crítica de M. Rodriguez Codolà de 1931 cita a l’autor com il·lustrador destacat de la agrupació artística “Uns Quants” on pertanyia també el pintor Gimeno.

L’artista morí l’estiu de 1989 a l’edat de 85 segons la necrològica de la Vanguardia. Al taller se’n han conservat moltíssims projectes, com el de Sant Joan de Reus, els de Santa Maria de les Avellanes, el de la Parròquia dels Angels a Barcelona. També el de ser un professional laboriós i dedicat amb cos i ànima a les seves arts.

image004

Part central del projecte dels vitralls de la Parròquia dels Àngels de Barcelona

Dels vitralls fets per J.M.Bonet a Lleida trobem construïts el 1955 al Col·legi Sagrat Cor un tríptic amb àngels projectat per Caseres i pintat per el pintor de vitralls Gavaldà. Aquest artesà fou un pintor de vitralls autònom que treballava d’un taller a un altre. És reconegut dins dels tallers com un pintor molt tècnic i polit tot i que malauradament no hi ha gaires documents que en donin fe. Al taller es conserva una reproducció de un gravat de Durero pintada i firmada per ell.

image005

Miracle de San Humbert. Vitrall pintat per Gavaldà.

Malauradament l’església del Col·legi del Sagrat Cor és actualment dessacralitzada i en la nostra visita a la ciutat hem visitat l’espai de l’antiga església que conserva la planta però no hem pogut trobar el vitrall. A l’arxiu trobem diversos projectes de Caseres amb àngels que podrien ser similars al vitrall perdut, tot i que potser no sabrem mai com l’hagués pintat el vitraller Gavaldà.

image006

Projecte de Rafael Caseres.

El segon edifici que visitarem fou la Parròquia del Carme a la Rambla de Ferran. L’actual edifici fou construït desprès de la guerra civil per l’arquitecte Gabino Lagarriga el 1959. En motiu dels cinquanta anys de l’església es publicà un llibre sobre la història del temple i ens contactaren en busca de més documents sobre els vitralls que és signat a la part inferior dreta. A la documentació del taller consta que el vitrall fou realitzat el 1961.

image007

Vitrall de la parròquia del Carme. © Fotografia de la mateixa parròquia

El vitrall te un diàmetre de gairebé 4 metres, és muntat en un marc de ferro en t que divideix la superfície en 12 plafons. El vitrall és pintat profusament i totes les peces sense excepció han estat treballades amb grisalla, això és comú als vitralls figuratius projectats durant aquells anys. És característic de Rafael Caseres el perfilat perimetral de gairebé totes les peces. Això dona un aire de modernitat al vitrall i l’allunya de representacions realistes aproximant-lo més al món de l’il·lustració. L’escena representada és l’aparició de la Verge del Carme a Simo Stock, en que aquest monjo rebé els escapularis de l’ordre.

El vitrall es troba en molt bon estat de conservació amb algunes petites alteracions molt comuns dels vitralls d’aquesta època: petites fractures accidentals en les peces de vidre i el craquelat d’algunes grisalles. No s’ha conservat el projecte original.

Els vitralls són a vegades una part del patrimoni una mica oblidat i maltractat, tant per els encarregats de la gestió de patrimoni com per als historiadors. Són però plens de detalls únics que els fa molt especials i que esperem poder donar a conèixer de mica en mica, explicant més coses de com es feien i es fan, de qui i com els fa per a ajudar a que aquest objectes es valorin més. Els vitralls dels bisbats catalans tenen una història mil·lenària de
la que els vitralls que es s’han fet en el passat recent o dels que fem avui en dia en són hereus.

Referències

Ràfols, J.F.. Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (en castellà). Barcelona: Editorial Millà, 1951.

«El partido entre campeones». La Vanguardia (30 de juny de 1923)

«Xavier Bonet, capitán actual del CD Europa». El Mundo Deportivo
(28 d’agost de 1922)

«Hablando con Javier Bonet». El Mundo Deportivo (24 de agosto de 1925)

El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939) / Josep M. Martí i Bonet Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008.
Article d’Eugeni D’Ors a la Vanguardia del 1954.
www.cdmae.cat
web del centre de documentació i

Art i Bells oficis. Foment de les arts decoratives. 1931

La Vanguardia Diumenge 27 d’Agost de 1985.

La Vanguardia. Pag 5. Diumenge 12 d’abril 1931

2017-11-09T08:33:29+00:00

Leave A Comment

Demani un pressupost!

Escriu-nos i amb plaer estudiarem el seu cas!